Simona

Tota la informació sobre el nom Simona

Femení de Simó, d’origen hebreu: «Déu ha escoltat». El mateix nom circula en italià i en altres llengües romàniques.

Quin és l’origen del nom Simona?

Femení de Simó, que ve de l’hebreu Xim‘ó·n, de la mateixa arrel que «escoltar». Ha arribat al català per via del llatí i del grec i es relaciona amb l’italià Simona.

Etimologia i història de Simona

Simona és el femení de Simó (llatí Simon, grec Simōn), forma que ve de l’hebreu Xim‘ón, relacionada amb el verb xamà‘, «escoltar», i generalment interpretada com «Déu ha escoltat» o «escoltat». En grec el nom va coincidir amb una paraula pròpia (simós, «de nas camús»), que va facilitar la difusió d’aquest nom entre pobles hel·lenitzats.

Simona és la forma que s’usa en italià, romanès, eslovac, txec i, en menor grau, a Catalunya. Altres versions són Simone (francès i alemany) i Simonetta, diminutiu italià.

Com s’usa avui el nom Simona

El 2025 es van registrar 8 naixements a Catalunya, la posició 770 de la llista d’Idescat. S’ha mantingut amb 5 a 8 naixements anuals des del 2022 i es fa servir sobretot en famílies amb vincles italians o de l’est d’Europa. Simó i Simone són formes properes.