Martín

Tota la informació sobre el nom Martín

Martín és la forma castellana de Martí, nom llatí que vol dir «dedicat a Mart».

Quin és l’origen del nom Martín?

Martín és la forma castellana del llatí Martinus, derivat de Mars, el déu de la guerra; la forma catalana tradicional és Martí.

Etimologia i història de Martín

Martín ve del llatí Martinus, un derivat de Mars, el déu romà de la guerra: «dedicat a Mart» o «relatiu a Mart». Es va estendre en el món cristià gràcies a sant Martí de Tours (segle IV), antic soldat romà convertit en bisbe, famós per la llegenda de la capa partida amb un captaire.

La forma catalana és Martí; Martín és la forma castellana, amb accent. A Catalunya la devoció a sant Martí és molt antiga i ha deixat molts topònims i noms de persona.

Quan se celebra el sant de Martín?

Sant Martí de Tours se celebra l’11 de novembre.

Com s’usa avui el nom Martín

Segons Idescat, Martín ocupa el lloc 57 del rànquing el 2025, amb 142 naixements; el seu màxim recent va ser el 2022, amb 179 (lloc 55). Es manté entre els llocs 52 i 61 des del 2021. La forma catalana tradicional és Martí.