Marina

Tota la informació sobre el nom Marina

Marina significa «del mar»: ve del llatí Marinus, derivat de mare, i és el nom de diverses santes venerades des de l’antiguitat.

Quin és l’origen del nom Marina?

Marina ve del llatí Marina, femení de Marinus, «del mar», un cognom romà derivat de mare («mar»). També és el nom de diverses santes.

Etimologia i història de Marina

Marina és la forma femenina del llatí Marinus, un cognom romà que vol dir «del mar» o «relatiu al mar» i que deriva de mare, «mar». No té relació amb Maria, tot i que a vegades se’ls confon per la semblança.

El nom es va difondre gràcies al culte a diverses santes. Una és santa Marina d’Aigües Santes (Ourense), màrtir venerada a Galícia i a la resta de la península; una altra és santa Marina de Bitínia. La paraula «marina» també designa el paisatge del litoral o un quadre que el representa.

Quan se celebra el sant de Marina?

Hi ha més d’una santa Marina: la d’Aigües Santes se celebra el 18 de juliol i la de Bitínia, el 18 de juny.

Persones conegudes amb el nom Marina

• Marina Rossell: cantant i cantautora catalana
• Marina Abramović: artista serbi coneguda per la seva obra de performance

Com s’usa avui el nom Marina

Segons Idescat, Marina va ocupar el lloc 112 del rànquing de noms de nenes del 2025, amb 78 naixements. Va tenir 105 naixements el 2021 i 65 el 2024, i ha recuperat part del terreny el 2025. És un nom conegut a tot l’àmbit català, de pronunciació senzilla.