Manuela

Tota la informació sobre el nom Manuela

Manuela és el femení de Manuel: «Déu és amb nosaltres».

Quin és l’origen del nom Manuela?

Manuela és el femení de Manuel, de l’hebreu Immanuʾel, «Déu és amb nosaltres», passat pel grec Emmanouél. Es fa servir sobretot en castellà i en portuguès.

Etimologia i història de Manuela

Manuela és el femení de Manuel, que ve de l’hebreu Immanuʾel (עִמָּנוּאֵל), format per immanu («amb nosaltres») i El («Déu»): «Déu és amb nosaltres». El nom apareix al llibre d’Isaïes i a l’evangeli de Mateu, que l’aplica a Jesús, i va passar al grec com a Emmanouél i, en forma abreujada, al castellà Manuel.

Manuela és molt corrent a Espanya, a Amèrica Llatina, a Portugal i a Itàlia. Hi ha derivats afectius com Manoli i Manolita, més propis del castellà.

Persones conegudes amb el nom Manuela

• Manuela Carmena: jutgessa i política espanyola, alcaldessa de Madrid entre el 2015 i el 2019
• Manuela Sáenz: patriota de la independència sud-americana (1797-1856)

Com s’usa avui el nom Manuela

Segons Idescat, Manuela va ser el 199è nom més freqüent de Catalunya el 2025, amb 44 naixements, amb una evolució irregular: en va tenir 62 el 2022 i 27 el 2024. Manuel n’és la forma masculina.